dilluns, 13 de gener del 2014

Pura Mencía. Un Culín i Aires de Vendimia

José Antonio Garcia. Viticultor i creador, ademés jove. Valtuille de Abajo. Mencía vella (molt vella). Minifundi i microbodega. Viticultura orgànica.


Unculín 2012. Aires de vendimina 2013. Puresa de la mencía, magnífica imperfecció, microproducció, terra i paladar.


Aquestes són les característiques de l'elaborador, la petita bodega i els seus, fins ara, 2 vins:

UN CULÍN 2012. Mencia joven de Valtuille, i afegiriem que dura de pelar, tingueu paciencia que valdrà la pena. 7,50€
Vinya de diferents parceles d'entre 60 i 80 anys, sòl predominantment argilós, cultiu en vas, verema manual i selectiva. Vinificació 30% del raïm amb raspons trepitjada. clarificat amb clara d'ou, filtrat  molt lleuger, no s'estabilitza. Roman 4 mesos en repòs sobre les seves mares i 2 mesos en boteller.

Color brillant cirera picota, ribet violaci, capa altíssima.

En nas, tal i com deien, es va mostrar molt timid, per tant paciencia i una bona aireació. I ull amb la temperatura, que no sigui massa alta. Notes a fruites negres salvatjes, herbacies, herbes de garriga, melmelada de maduixa, suc d'aranyons.
En boca té un bon atac, acidesa correcta, fresc, sedós, tanins presents però sense ofendre. Postgust llarg a suc d'aranyons.

AIRES DE VENDIMIA 2011. Microproducció de 3200 ampolles (ampolla 2120) 100% Mencía de vinyes d'entre 80 i 100 anys de 3 parceles diferents. sòl predominantment argilós, cultiu en vas, verema manual i selectiva. LLevats autoctons,  No es clarifica ni es filtra ni s'estabilitza i llavors fa una criança d'onze mesos en barrica de roure francés de 225 i 300 litres. 21,95€

Cirera picota intens, ribet granatós. Tenyeix la copa.
En nas no li costa tant de mostrar-se com el seu germà petit, tot i que en la primera hora només ensenyava aroma a ciri. Es un vi força complexe; Notes dolcetes, especies dolces com canyella, vainilles, cedre, fusta torrada, tofee, molla de pa... finalment va començar a mostrar la fruita, mores i gerds, balsamics com ara mentols.
El pas en boca entra picat per anar explosionant en boca i fer-se més ampli, bona estructura, elegant i fresc.

Els hi tenia moltes ganes i tot i que al principi no les tenia totes, va valdre la pena esperar.

Tenen aquell punt salvatje, honest i pur, amb aquell aroma característic de molla de pa, de massa mare que fan tots els vins mal anomenats naturals, tot i que amb l'elegancia innata de la Mencía. L'endemà a la nit i només tapats amb el seu propi suro, estaven encara més deliciósos.